CAMPUS JOVE ITINERA I CURS D'ESTIU UDL

Inscripcions obertes per al campus jove itinera i el curs d'estiu de la UdL

Després de dos anys sense tenir presencialitat en els cursos d'estiu, aquest any tornem amb moltes ganes. Des de la Càtedra farem el programa GROW tant per a joves de 3r, 4t d'ESO i batxillerat com per adults. 

El programa GROW al campus jove itinera tindrà lloc del 27 de juny a l'1 de juliol i podeu trobar més informació aquí.

D'altra banda, el GROW per adults tindrà lloc del 4 al 8 de juliol i podeu trobar més informació aquí.

Us esperem!

QUÈ ÉS I QUÈ FEM AL PROGRAMA GROW?

GROW, un programa per a la millora del benestar

El GROW ("Gaining Resources for an Optimal Well-being") és un programa desenvolupat per la Càtedra d'Innovació Social i s'emmarca en l'àmbit de la Psicologia Positiva, una disciplina que té per objectiu potenciar les qualitats humanes i el benestar de les persones allunyant-se de l'enfocament patològic tradicional que se centra únicament en problemàtiques i dificultats. 

Les intervencions en Psicologia Positiva se centren en desenvolupar pensaments, emocions i conductes positives mitjançant activitats que poden ser fàcilment implementades en el nostre dia a dia. El GROW, intervé des d'una perspectiva tant individual com grupal en la promoció del benestar i inclou una cronològica transversal que engloba aspectes relacionats amb el passat, present i futur, els quals són importants en la nostra satisfacció global amb la vida.

El GROW té com a principal propòsit la promoció del benestar de les persones a través de vuit sessions on es tracten els següents elements: (1) benestar psicològic, emocional i social, (2) les fortaleses personals, (3) les emocions positives i intel·ligència emocional, (4) el perdó, (5) la gratitud, (6) l'optimisme, (7) l'esperança i (8) les expectatives personals.

El programa GROW vol acompanyar a les persones en els seus processos de transició en les diferents etapes de la vida, tant evolutives com socials, permetent-les fer front a situacions tant de la vida quotidiana com aquelles més inesperades. D'aquesta manera, es faciliten les seves relacions personals, familiars i socials, a partir del millor coneixement d’una mateixa.

Avui dia, el GROW s'està implementant en diferents centres de primària i secundària, també en el projecte de Noves Oportunitats i al Servei de Rehabilitació Comunitària. Si vols més informació sobre el programa, no dubtis en contactar amb nosaltres a través del nostre email: innovaciosocial@udl.cat

PROGRAMA GROW

Implementem el programa GROW a primària, secundària, al SRC de Lleida i Noves Oportunitats

DEFENSA TESI

Defensa de tesi internacional de la nostra companya Claudia Tejada Gallardo

Aquest mes la nostra companya, Claudia Tejada Gallardo, ha presentat la seva tesi doctoral titulada: Multicomponent positive psychology interventions for promoting adolescents' mental health: An investigation from different methodological approaches i ha aconseguit una qualificació d'Excel·lent Cum Laude.

En la seva tesi s'investiga la promoció de la salut mental, formada per la presència de benestar i l'absència de malaltia mental, dels adolescents a través d'intervencions psicològiques positives utilitzant diferents enfocaments metodològics.

MEMÒRIA 2021

Recordem allò viscut durant el 2021

A continuació podeu consultar els projectes de la Càtedra durant l'any 2021.

S'IL·LUMINEN MUNICIPIS PEL DIA DE LA FELICITAT

El passat 20 de març va ser el dia de la felicitat

El dia de la felicitat és un dia simbòlic per commemorar la importància que té la felicitat com una part integral del nostre desenvolupament i benestar.

En aquest dia també es vol reivindicar les situacions d'injusta i fragilitat que s'estan vivint actualment i que lamentablement impedeixen a moltes persones gaudir dels objectius de desenvolupament sostenible proposats per l'ONU en relació amb el benestar i la felicitat:

1. Erradicar la pobresa
2. Reduir al mínim la desigualtat al món
3. Cuidar i protegir el planeta

Aquest any, la Càtedra d'Innovació Social ha portat a terme una iniciativa especial que va consistir a fer que els municipis del volant de la ciutat, que estiguessin interessant, s'il·luminessin de groc, el color de la felicitat, i així fer un petit homenatge a aquells objectius que hem de tenir present en el nostre dia a dia. Desde la Càtedra també volem donar les gràcies a aquells municipis que van participar en aquesta inicitiva. 

QUÈ ÉS SER UNA PERSONA NARCISISTA VULNERABLE?

La nostra companya Ana Blasco contesta unes preguntes sobre narcisime a Therapytrips

Què té a veure el narcisisme amb la por a fer el ridícul o el plaer de riure-se'n dels altres? Aquesta i altres qüestions sobre un dels nostres últims articles les comentem en una entrevista que ens han fet a Therapytrips.

Per saber-ne més, premeu el següent link:

JORNADA INNSOC 2021

Ja tenim aquí la Jornada INNSOC 2021

La capacitat d'afrontar i superar situacions i moments difícils, la resiliència, així com el seu impacte en el nostre benestar, és l'eix de la Jornada INNSOC 2021. A l'igual que en l'edició de 2020, posem el focus en la COVID-19 i en quins mecanismes i estratègies relacionats amb la psicologia positiva poden ajudar a pal·liar i sobreposar-se als efectes de la pandèmia, sobretot anímicament.

Durant la 7a edició d'aquestes jornades s'aborda com la resiliència repercuteix positivament en el nostre benestar psicològic i social des dos vessants. Una més científica, amb professionals de l'àmbit de la salut i l'educació, i una altra més personal, a partir de les experiències viscudes en primera persona.

Així, aquesta activitat inclou les ponències d'Anna Forés (directora adjunta de la Càtedra de Neuroeducació UB_edu1st de la Universitat de Barcelona), que parla de cóm promoure la resiliència, i de M. Àngels Balsells (catedràtica de Pedagogia de la UdL), que se centra en el foment de la resiliència des de la pràctica socioeducativa.

En la taula d'experiències personals, hi participen Berni Tamames (exjugador professional de basquetbol i exmalalt de la Covid-19), Albert Gens (historiador i músic amb discapacitat visual) i Ana Trillo (Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida) que parlen sobre com han afrontat una situació tant delicada com l'actual i quina és la seua visió particular de la resiliència.

Les jornades INNSOC organitzades des del 2015, pretenen posar a l'abast dels participants experiències i eines innovadores de felicitat i benestar per promoure la qualitat de vida de les persones, ja sigui des de l'àmbit social, empresarial o personal. 

A continuació, podeu prémer el següent enllaç per visualitzar la jornada:

PUBLICACIÓ DE L'ARTICLE "SOCIOSEXUAL ORIENTATIONS AND WELL-BEING: DIFFERENCES ACROSS GENDER"

Com es relaciona la sociosexualitat amb el nostre benestar i entre homes i dones?

La disposició a tenir relacions sexuals sense compromís (sociosexualitat) és diferent entre homes i dones; els homes mostren més actituds (creença favorable vers les relacions d'aquest tipus) i desig (motivació per mantenir aquestes relacions) que les dones. A més, només en el cas dels homes, es veu una connexió de la sociosexualitat amb la salut mental. En aquest sentit, la freqüència de relacions sexuals sense compromís es relaciona positivament amb aspectes de benestar emocional i psicològic, mentre que el desig de mantenir relacions d'aquest tipus es relaciona negativament amb aquests dos aspectes.

Per saber-ne més, podeu prémer el següent enllaç:

PUBLICACIÓ DE L’ARTICLE “IMPACT OF A SCHOOL-BASED MULTICOMPONENT POSITIVE PSYCHOLOGY INTERVENTION ON ADOLESCENTS’ TIME ATTITUDES: A LATENT TRANSITION ANALYSIS

Les intervencions en psicologia positiva influeixen en el benestar i impulsen actituds més positives vers el temps.

Les actituds (positives o negatives) vers al temps són un fenomen que apareix durant l'adolescència i han estat estretament relacionades amb el benestar. La intervenció en psicologia positiva "Get to Know Me+" (multi-component; fortaleses, emocions positives, perdó, gratitud, optimisme, etc.) ha impulsat canvis d'actituds més negatives a més positives vers el temps, i també ha afavorit a la millora del benestar.

Per saber-ne més, podeu prémer el següent enllaç:

PUBLICACIÓ DE L'ARTICLE "THE ARCHITECTURE OF PSYCHOLOGICAL WELL-BEING: A NETWORK ANALYSIS STUDY OF THE RYFF PSYCHOLOGICAL WELL-BEING SCALE"

Anàlisi de xarxes en l'investigació del benestar psicològic

Per comprendre com podem millorar el benestar de les persones, cal comprovar que les proves psicomètriques que tenim ens ajuden a mesurar-lo adequadament. En aquest estudi vam analitzar l’estructura d’una de les eines més emprades a recerca per avaluar el benestar psicològic a través d’un enfoc que cada vegada s’està instaurant més a la recerca psicològica; l’anàlisi de xarxes (network analysis). Tot i que l'escala està dissenyada per mesurar els 6 factors teòricament proposats per l’autora Carol Ryff, els resultats van revelar 4 factors. Investigacions prèvies també van trobar incongruències entre la formulació teòrica del benestar psicològic i la seva mesura empírica. Sembla que, probablement degut a la formulació dels ítems, els factors d’auto-acceptació, sentit de vida i control ambiental s’agrupen de forma conjunta. Tot i la seva àmplia aplicació pràctica, cal ser cautes a l’hora d’emprar aquesta escala per mesurar el benestar psicològic en població espanyola.

Si voleu saber-ne més, premeu el següent link:

PUBLICACIÓ DE L'ARTICLE "VULNERABLE NARCISSISM IS RELATED TO THE FEAR OF LAUGHED AT AND TO THE JOY OF LAUGHING AT OTHERS"

Narcissisme i personalitats en relació a l'humor

El narcissisme vulnerable s’associa amb la por a la crítica i el rebuig, mentre que les disposicions cap al riure descriuen tres tipus de personalitats en relació amb l’humor: tenir por de ser objecte de broma (gelotofòbia), sentir plaer de ser l’objecte de broma (gelotofília), o sentir plaer de riure dels altres (katagelasticisme). En aquest estudi, vam examinar la relació entre aquests dos constructes, els quals estan essent el focus d’atenció en recerca psicològica durant els últims anys. A través de dos estudis, vam comprovar que hi ha característiques comunes entre aquestes variables. Primer, un biaix en la percepció i resposta a pors que són irreals i normalment condueixen a l’aïllament social. Segon, una reacció egoista i despreocupada cap als altres. Així doncs, la por de ser objecte de broma, així com el plaer de ser-ho, ajuden a explicar les motivacions subjacents al narcisisme vulnerable, el qual es caracteritza per l’enemistat i l’aïllament.

PUBLICACIÓ DE L'ARTICLE "DIFFERENTIATING OPTIMISTS FROM PESSIMISTS IN THE PREDICTION OF EMOTIONAL INTELLIGENCE, HAPPINESS, AND LIFE SATISFACTION: A LATENT PROFILE ANALYSIS

Com podem diferenciar les persones optimistes de les pessimistes?

En aquest estudi ens vam proposar analitzar si era possible descriure diferències en termes d'intel·ligència emocional, felicitat i satisfacció en la vida entre persones que tenien diferents nivells tant d'optimisme com de pessimisme. Els resultats van demostrar, primerament, que és possible agrupar a optimistes i pessimistes segons els seus nivells en aquestes variables. Això implica que podem descriure l'optimisme com una variable categòrica (diferents nivells) i no només com un continuu (molt optimista o molt pessimista). Segon, vam observar que aquestes agrupacions també es replicaven en una població d'adolescents. Per últim, el grup d'optimistes (caracteritzats per alt optimisme i baix pessimisme) mostraven més intel·ligència emocional, concretament més regulació emocional, que el grup de pessimistes (baix optimisme i alt pessimisme) i ambivalents (baix optimisme i baix pessimisme). La rellevància d'aquests resultats permeten contribuir en la millora de les intervencions psicològiques destinades a promoure el benestar i perfilar estratègies que afavoreixen "veure el got mig ple".

Si voleu saber-ne més, premeu el següent link:

PUBLICACIÓ DE L'ARTICLE "MENTAL HEALTH AMONG THE GENERAL POPULATION AND HEALTHCARE WORKERS DURING THE COVID-19 PANDEMIC: A META-ANALYSIS OF WELL-BEING AND PSYCHOLOGICAL DISTRESS PREVALENCE

Quina és la prevalença del benestar i el malestar psicològic en la població general i els treballadors i treballadores de la salut durant la COVID-19?

L'estudi de l'impacte de la COVID-19 en el malestar psicològic de les persones havia estat àmpliament estudiat però què passava amb el benestar? Com la COVID 19 havia afectat a aquest? Per aquesta raó vam fer una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi per observar la prevalença de les dues dimensions de la salut mental (benestar i malestar psicològic). Hem vist que molt pocs estudis s'han centrat a estudiar l'impacte de la COVID-19 en el benestar i la gran majoria se centra en aspectes com la depressió, ansietat o estrès. En general, hem pogut veure que la prevalença del benestar és una mica més elevada en la població general que en els treballadors i treballadores de la salut. Contràriament, el malestar psicològic té una prevalença més alta en els treballadors i treballadores de la salut que en la població general.

Per saber-ne més, premeu el següent link: